Notes al programa
Leipzig / Dimecre 6 d'octubre de 1734
​
Mentre camina pel carrer, Gottfried Reiche, Stadtpfeifer de Leipzig i principal trompetista de J. S. Bach, pateix un ictus i cau mort a prop de casa seva. La precisa crònica dels fets ens arriba a través d’una anotació al diari de J. S. Riemer, cronista de l’època. La narració afegeix que la causa d’aquest tràgic esdeveniment podria deure’s a l’esforç que el músic va realitzar el dia anterior, donades les exigències de la partitura i el fum de les torxes que va empassar-se per anar bufant i bufant la trompeta. La música en qüesti., irònicament, era força festiva: es tractava de la cantata BWV215 – més endavant, reutilitzada a l’Osanna de la Missa en si menor.
D’aquests fets prové la famosa anècdota segons la qual Bach, amb la seva copiosa escriptura per trompeta, va contribuir tràgicament a acabar amb la vida del seu magnífic trompetista. Però, tractant-se d’un instrument tradicionalment associat a funcions socials I formes musicals més aviat rudimentàries, com s’havia arribat a aquest nivell de floriment que va acabar amb la vida del malaurat Gottfried Reiche? On va començar tot plegat?
_edited.jpg)
Enmig de l’extenuació, és possible que Reiche també es fes aquestes preguntes. Que en aquell estat febril, pel fum i per l’esforç, comencés a pensar en els que l’havien precedit, en els grans músics que havien fet del seu instrument allò que ell trobava prou meravellós com per dedicar-hi la vida…
En els seus primers pensaments van aparèixer tres noiets, ara feia 80 anys companys a l’escola jesuïta de la ciutat d’Opava; Rittler (1637-1690), Vejvanovský (1639/40-1693) i el famós Biber (1644-1704).
​​​
Tots tres extraordinaris trompetistes, especialment el segon; tots tres bons amics i tots tres decisius pel que feia a les innovacions musicals del seu instrument i a la influència que van exercir arreu d’Europa.
Havia sentit a parlar de l’edat d’or de la trompeta a la ciutat de Kroměříž, on els tres músics van començar a treballar de ben joves a la cort del príncep-bisbe d’Olomuc. Biber, amb aspiracions més grans, aviat marxaria a Salzburg fins al final dels seus dies, però era tan bo que li van demanar que seguís enviant partitures a Olomuc. A Salzburg, les seves proeses encara hi ressonarien mig segle després, quan naixeria un geni que els eclipsaria a tots. Tot i que això, Reiche, per més clarivident que es trobés, no ho podia saber.
Llavors va pensar en el veterà G. Finger (1660 -1730), nascut a Olomuc justament, i que havia tingut la sort de conèixer tots aquells grans músics. S’haurien pogut trobar quan Finger va tornar de Londres cap el 1703, després de passar-hi més de 20 anys. I potser Finger li hauria parlat d’un músic extraordinari, mort massa jove, però amb qui havien compartit coneixements i experiències. Creia que es deia H. Purcell, però a vegades el confonia amb el seu germà Daniel…
Amb el pas dels minuts, els pensaments el van dur a Pezel, el gran Christoph Pezel (1639-1694), el millor trompetista que ell havia pogut sentir mai. D’ell sí que en coneixia tots els detalls; sabia que havia vingut a Leipzig cap al 1661 - sens dubte ja feia molts anys - i s’hi havia estat fins el 1681, escassament set anys abans que ell hi arribés. No van poder treballar mai junts, però recordava perfectament com l’havia impressionat de petit el so d’aquell instrument tan noble i potent, però també capaç del virtuosisme més inversemblant.
.jpg)
Allà va decidir que això era el que volia: tocar com aquell músic, aquell instrument i aquella música. I ho va aconseguir, i tant! Aquests últims anys, especialment des de l’arribada de Herr Bach a la ciutat, trobava que havia treballat massa i se sentia cansat. Però s’ho havia passat bé, això ja no li treia ningú. ​​
Cansat de paraules i imatges, va deixar ressonar les obres d’aquests grans músics al seu cap, fins que, poc a poc, es va anar adormint…
Programa
Johann Kuhnau
· Sonata in C (3 trompetes, sacabutx, timpani, 2 oboès i orgue)
Heinrich Ignaz von Biber
· Sonata a 7 (3 trompetas, timpani, 2 oboes, continuo y órgano)
Heinrich Ignaz von Biber
· Tam aris quam aulis n. 10 (trompeta, 2 oboes, continuo y órgano)
Gottfried Finger
· Sonata in C n. 1 (trompeta, oboe, continuo y órgano)
Pavel Josef Vejvanovsky
· Sonata in g minor (trompeta, 2 oboes, continuo y órgano)
Dietrich Buxtehude
· Canzonetta BuxWV169 (órgano)
Johann Sebastian Bach
· Gratias BWV 232 (3 trompetas, timpani, 2 oboes, continuo y órgano)
· Sinfonia BWV 249 (3 trompetas, timpani, 2 oboes, continuo y órgano)
· Vater unser BWV 737 (órgano)
Philipp Jakob Rittler
· Ciaccona a 7
(2 trompetas, 2 oboes, continuo y órgano)
Heinrich Ignaz von Biber
· Sonata Sancti Polycarpi
(3 trompetas, timpani, 2 oboes, continuo y órgano)
